EL CORONA-VIRUS

    Analisant la qüestió puc dir-vos que yo ignorava

la mala llet d’este virus  que nos té tancants en casa

    Damunt, el tros d’animal, per a aumentar la desgràcia

li han ficat una corona ¡per fer quant li vinga en gana!

    I està fotent als agüelos sense truc i sens baralla;

i als pobres italians le Pizza per baix la cama

se l’està passant també perque enguany l’han fet de pasta.

i com allí no en té prou ¡se n’ha vingut cap a Espanya!

    I ha fotut la Magdalena i als romers pelant la canya;

ha fotut als andalussos la seua Semana Santa;

ha fotut als catalans quan ballaven la Sardana

i nos ha futut les falles... ¡¡tocant-nos a tots la fava!!

    ¡La mare que l’ha parit! ¡Si serà fill de vagasa!

¡Ah, i encara me’l coronen els chinencs de boca ampla

—que deuen tindre caguetes pel groc de la seua cara

i està ballant-los, el virus, a tots juntets, la tarara—.

    ¡Che, sí! ¡Lo que yo vos diga! Per si res més nos faltava

s’ha aliat el..., cara catre, en la gota freda Dana

i entre els dos, als que ya estem, més podrits que la barcaça

de Noé, nos ve fotent ¡ficant-nos dins de la caixa!

    ¡No home, no! Tal virus agre, per ser fill de mala raça

parit en laboratoris de china, que això se calla,

deuríem ¡ya! de ficar-li una ‘corona’ apropiada,

¿quina? ¡puix una merdera! ¡¿És que acàs mereix un atra?!

    Una corona mereixen els hospitals, per la llanda

que els està donat el virus ¡i ells li presenten batalla!

    Una corona mereixen els qui des de cada casa

des del balcó vitoregen a tot el qui fasa falta.

    Una corona mereixen les autoritats, encara,

que hi haja qui les critique puix sempre n’hi ha algun baina.

    Una corona mereixen els qui s’engulen la llàgrima

i apreten els punys en força mosegant-se-los de ràbia,

perque s’han trencat les falles sense honor; sens la cremada

que esta nit cap  a les dotze s’encendria el cel en flama

mentres els ulls, les falleres i els fallers sels omplin d’aigua.

i la gent des dels balcons aplaudix a cada falla.

    Una corona mereixen  més que la porten dins l’ànima

DANIELA i SOL, les FALLERES MAJORS de la vostra falla;

les que tiren mascletades des del balcó de sa casa

en globos de color varis ¡perque la festa no calla!

    Perque porten a Valéncia retratada en cada galta;

¡perque pensen en la Verge! i en eixa ofrena aplaçada

volent portar-li les roses que els acaronen la Banda

d’or i seda que el pit creua com un màgic bes de l’alba.

    Perque son el cada dia que creua la barriada

sonrient als greus ostàculs i oint cóm Valéncia canta

sentint-se cada regina de sa Cort la capitana

¡per baix del cel de Valéncia! ¡Per dins del cor de la Falla!

                                     ***-

                                            Valéncia. Sofrint la pandèmia del 2020

                                             JOSEP-ALBERT AYMEMIR I CASASÚS